Argument i tema

L’Ocell de Foc era un membre de la colla del Cec de Cabrera, uns joglars que anaven de castell en castell cantant cançons i poemes. La colla estava formada pel cec de Cabrera, la joglaressa Matilde, el cavaller salvatge i l’Escarnidor d'ocells. L’Ocell de Foc no sabia d'on venia, ni qui eren els seus pares, ningú mai li havia explicat.

Un dia, de camí als castells de Rocablanca i Rocabruna, quan feia unes hores que havien sortit del castell de Peguera, els van assaltar uns cavallers del vescomte de Peguera, entre els quals es trobava l’Escarnidor d'Ocells, un veritable traïdor. Per sort, l’Ocell de Foc va tenir temps de fugir  i aconsellat pel Cec de Cabrera va anar al monestir de Sant Fruitós, on en Berenguer de Foix li explicaria la veritat de la seva identitat.

De camí al monestir, coneix al Roc Destraler i en Rasclet. Conduït pels nous amics, el joglar arriba al monestir.  Al monestir,  l’Ocell de Foc es fa amic de l’Arnau, un noiet eixerit i aventurer, fill del comte de Rocablanca. També coneix un monjo vell que no parla gaire, però que s’ofereix per ensenyar-li les arts de compondre cançons i així poder esdevenir un gran trobador. El monjo vell va resultar ser el Berenguer de Foix, qui finalment  li va revelar els seus orígens. Li va explicar que el vescomte de Peguera  el buscava per ser fill del  trobador  Aicart de Carcassona, fidel protector del successor a la corona de Catalunya i Aragó, el rei En Jaume.

Per enxampar L’Ocell de Foc, el vescomte de Peguera  organitzà un torneig de joglars i trobadors, i una justa de cavallers. El vescomte pretenia capturar l’Ocell de Foc i tots aquells que protegien el rei En Jaume i així impedir que el rei  fos coronat a la majoria d'edat. Com a parany, va prometre  que qui guanyés el combat de cavallers, obtindria la mà de la seva filla Carmesina. Com l’Arnau, estava enamorat de la Carmesina es va escapar del monestir per participar a la justa de cavallers  i obtenir la mà de la seva estimada. L’Ocell de Foc va participar al concurs de trobadors i el va guanyar pel seu bell trobar. En saber-se la presència de L’Ocell de Foc i del cavaller Deshabitat, l’Arnau, una gran lluita esclatà. El Roc Destraler lluità contra el maleït vescomte i aquest morí amb la seva pròpia llança clavada al pit. 

L’Ocell de Foc va aconseguir deslliurar a la colla del Cec de Cabrera de les mans del vescomte de Peguera i van celebrar la seva victòria a la cabana d'en Rasclet. L’Ocell va descobrir la seva identitat i decidí marxar amb l’Arnau a fer costat al rei en Jaume i ajudar-lo amb les seves cançons.

El marc històric en el que es desenvolupa la història de L’Ocell de Foc  fa que el món feudal esdevingui  el tema central de la novel·la.                                                      

La història es desenvolupa a l’edat mitjana, concretament en el segle XIII, durant el captiveri de l’infant Jaume, successor a la Corona de Catalunya-Aragó, desprès de la mort del seu pare, el rei Pere II el Catòlic.

Aquest món feudal ens es presentat a partir de les aventures  de l’Ocell de Foc. A la novel·la es descriu la vida dels trobadors i els joglars, la música que creaven, les intrigues dinàstiques que envoltaven la infància del rei Jaume I, i la guerra dels càtars.  

Podem recórrer les terres de Provença  i  saber com vivien els senyors feudals , participar en un torneig, conèixer diferents oficis de l’època o  saber com es vivia a un monestir.

Al llarg del llibre anem trobant  un  ampli  vocabulari que ens porta a l’època feudal:  el vocabulari de la guerra, dels torneigs,  el vocabulari utilitzat en aquell temps, tan pel poble ras com pels nobles: cavallers, religiosos, torbadors o  joglars.

Però, de tots els escenaris que hi apareixen, el bosc és el principal. La detallada descripció que l’autor fa d’aquest entorn, ens endinsa als nostres boscos de l’edat mitjana, i ens permet conèixer la fauna i flora que hi habitava.

Tot seguit mostrem un recull de fragments de la novel·la on es descriu el bosc així com un recull de vocabulari que l’autor amb tanta cura i destresa  ha utilitzat.

            Capítol 1
       "És veritat que varen trobar-me al bosc, petit petit, embolcallat amb teles de seda i llana

        fina, dessota d'un roure?"

"

                               

"Al capdamunt de la carena ens esperaven els altres membres de la colla. Teníem el Sol al damunt del cap però ja no picava com setmanes abans. Abans, al pic de l’estiu, fiblava com un escorpí, però ara era tebi i perfumat com un bany d'aigua d'olors. Els arbres eren gairebé tots de color groc i les fulles de color rogenc; la tardor era el temps que més m’agradava d'anar pels boscos. Hi havia tots els colors i el fruits eren madurs i queien a terra, esberlats de tanta riquesa, i supuraven mel i sucre. Els corriols eren encatifats de fulles roges. El bosc semblava un castell engalanat, un poble amb els balcons i els carrers plens de flors i draps de coloraines. Semblava que el bosc es preparés, amb tota la pompa, amb tot l’or, per una festa solemne."      "Al cap d'un tros de camí, el cant de la puput em va distreure de la contemplació del bosc."

Capítol 2: El vescomte bandoler

"El tronc d'una alzina em va aturar. Vaig amagar-me darrere d'unes mates de boix grèvol, en un lloc espès, on ells no em podien veure. Jo, en canvi, si apartava una mica les fulles, veia el Cec i el Cavaller Salvatge i la joglaressa Matilde, aturats al camí, i els cavalls que arribaven i els encerclaven, com per fer-los presoners."

BOIX

ARBOÇ

ALZINA

Capítol 9: la fugida

''Era un prat d'herba fresca, tot voltat d'arbres  en una clarina que el bosc feia, aprofitant una volta del camí. Els arbres eren alts i negres i es movien suaument, sense vent, com si els ulls em fessin pampallugues. Escoltava el flautejar dels tòtils i el xerricar dels grills. Uns ocells refilaven entre les branques. Jo em vaig entretenir una estona escoltant. Mirava de destriar els diferents cants i d'endevinar a quin animal pertanyien: el xot que fa un xiulet repetit <<quiuuquiuu...>> gairebé con la veu d'un galàpet; la miloca que fa uns <<puu-puu-puu>> molt ràpids, aguts i musicals; la xibeca que fa un curt llarg i sibilant.''

ESPARVER

COLOM

PASSERELL

COGULLADA

XOT

PUPUT

L'ÒLIBA

A més a més, hem ampliat el nostre vocabulari...