La poesia trobadoresca
va néixer al segle XII, a les terres occitanes. Com que l’occitana era una
cultura propera al Català, aviat van aparèixer trobadors catalans que escrivien
en llengua occitana. Al segle XIII les terres catalanes van esdevenir el
principal focus de creació de la poesia dels trobadors. Es tractava d'una poesia culta i elaborada.
Componien,
cantaven cançons, i utilitzaven diferents instruments. Dins del món dels
trobadors es distingien diferents protagonistes d'aquest art.
Els trobadors eren compositors que creaven peces poètiques musicades. És aquella persona culta, que sap de música, de retòrica, de lírica, que pertany a la noblesa, o que ha après aquestes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar amb l'objectiu de ser difoses oralment. En aquells època la població era analfabeta i tota aquesta literatura havia de ser recitada i escrita en llengua del poble i, no pas en llatí.
Per altre banda, els joglars eren persones que es dedicaven a cantar i tocar les composicions creades pels trobadors.
I per últim els goliards eren poetes vagabunds. Confraria d'escolars que havien penjat els llibres i deixat les universitats i monestirs on estudiaven per anar a córrer món i assaborir el gust de la vida. Era gent jove que menava una vida de disbauxa i feia versos en llatí, amb acompanyament musical.
INSTRUMENTS:
Alguns dels instruments que utilitzaven eren:
El llaüt és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera, unida a un mànec.
El Rabell, instrument d’arc,
usat des de finals de l’edat mitjana.
Fins
al segle XVI, va tindre una gran acceptació, ja que era tocat pels músics en
les festes populars i balls.
La Flauta: deriva del llatí flatulare, de flatus, que significa buf. D'aquesta hauria pogut derivar flatüar i la seva metàtesi flaütar. D'aquesta manera, el substantiu flauta seria un derivat del verb flaütar i hauria estat difós per la poesia dels trobadors, des de la llengua d'oc a la resta de les llengües romàniques. El mateix Joan Coromines documenta la forma flaüta l'any 1328 i la forma flahuta al 1378.
De diferents gèneres poètics apareixen dos:
Els sirventès són
gènere poètic que, juntament amb la cançó, constitueix la modalitat més
important de la lírica provençal trobadoresca. S’utilitzava per raons de temps,
d’oportunitat en la seva aparició i perquè fos fàcilment recordada per tothom,
ja que la gent coneixia la música i només calia aprendre la lletra. El
contingut, tracta de un poema de circumstancies, generalment satíric, que por
tractar en principi de qualsevol tema (moral, polític, de crítica
literària...), excepte d’amor.
I el Plany, que és un estil trobadoresc consistent en una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge famós, etc. Teòricament, també es podia fer un plany per la pèrdua o destrucció d'una ciutat a causa de la guerra, però no es conserva cap plany d'aquesta modalitat.
"Podien captaires servei, Prínceps o senyors, però sobretot eren Músics i Poetes. Els autors, trobadors dels primers Textos per serveis cantats en llengües romàniques vulgars, no noms van conrear la poesia amorosa. Els composicions Seves també incloïen opinions Polítiques i literàries. Tot sense Testimoni Històric Edat Mitjana de l'Que Els Joglars és encarregar van difondre oralment per Catalunya, França i Itàlia."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada